Causes
Moltes persones s’excusen de la responsabilitat de resoldre problemes a l’assenyalar amb el dit i culpar a l’avarícia i l’estupidesa de la humanitat. Renunciar definitivament, evita tenir que assumir la responsabilitat, però fa que sigui impossible resoldre el problema. “Només podem nadar fins a la riba si ho intentem” En realitat, la història és una successió de millores en la nostra capacitat per a comprendre el món i adaptar-nos a ell. És el que fem per naturalesa. L’avarícia és simplement un desequilibri d’ambició, que és el que impulsa el progrés, i l’estupidesa és simplement el resultat d’una educació deficient o simplement ignorància. Ambdues coses es poden resoldre.
El motiu pel qual estem en aquesta situació desastrosa és que
1. El bé comú es dolent per als negocis i viceversa.
És difícil d’acceptar-ho, però en realitat és bastant simple: ambdues impliquen satisfer necessitats. Si el bé comú satisfà les necessitats, llavors no hi ha mercat per als negocis. Els negocis necessiten necessitats per a vendre, per tant tendeixen a crear noves necessitats (mercats) en lloc de reduir-les (inundar el mercat). Si el Bé Comú sastifà les necessitats, llavors no hi ha mercat per als negocis
2. Ara mateix, hi ha molt per tal que tots puguin viure una vida lúdica meravellosa en una Societat de Regal.
L’automatització ens permet reduir molt amb molt poc treball. Ara produïm mol per a tots i si compartim i organitzem el nostre ús dels recursos, les coses i els espais, hi ha més que suficient perque totes tinguin accés a la millor tecnologia, serveis, comoditats i plaers. El futur ha arribat. L’única raó per la qual encara treballem per viure i en s barallem per les coses, és perquè ho hem estat fent durant tants mil.lennis, que ho hem fet un hàbit.
3. La col.laboració és com creixem i evolucionem.
Per justificar la falta d’empatia involucrada en la competició empresarial, hem buscat exemples de competició en la naturalesa i hem perdut de vista la realitat. Els nostres cossos són una colònia de múltiples espècies de microorganismes que viuen en simbiosis i la societat és el producte de persones que viuen en simbiosis. Per tal que un no utilitzi realment res fet per una altra persona, ha de viure com un home de les coves o Tarzàn. “Estem a peu dret sobre les espatlles de gegants”.
4. El que motiva a les persones, és el domini, l’autonomia i el propòsit.
És clar que per aconseguir que la gent faci alguna cosa que vostè vol que faci, ha de pagar-los o convèncer-ls. Pagar, és més ràpid, però la ciència ha demostrat que per a les feines creatives que involucren els aspectes humans del cervell, els diners són dissuasius. Les persones necessiten sentir-se satisfetes, només les persones que han estat trencades, prefereixen evitar les dificultats, mentre esperen la seva mort. Per tal que les persones facin el que ELLS volen, tot el que he de fer, és ajudar-los a fer-ho. El que realment motiva a les persones, és millorar la seva habilitat, poder escollir què fer i sentir-se important a l’haver fet el seu paper en alguna cosa molt més important que ells mateixos.
5. Ara, amb el control de natalitat, la pressió de la població ja no és un problema.
La necessitat de trobar aliments per a una població en constant creixement sempre ha estat un factor determinant per a impulsar l’evolució física, social i tecnològica. Totes les poblacions d’animals passen per cicles de florida i mort que generalment es troben en l’equilibri dinàmic d’un depredador i una presa. Ja que som el depredador més alt de la cadena alimentosa, inevitablement i tràgicament ens convertim en el nostre propi depredador per a mantenir l’equilibri. La societat actual sense pietat encara es basa en aquesta premissa de “homo homini lupus”. Finalment, després de molts milers d’anys, la tecnologia de control de la natalitat ens ha alliberat d’aquesta terrible situació. Per descomptat, la majoria de les persones encara no s’adonen d’això i depèn de tots nosaltres fer-los saber.
6. Cadascun de nosaltres és extremadament poderosa.
Individus per si soles han plantat boscos sencers, han restaurat ecosistemes de valls fins que les seves deus van tornar a fluir en plantar constantment una llavor dia rere dia durant anys. Un canvi de direcció de 1r pot semblar insignificant, però 1000 milles en aquesta direcció i arribaràs a una ciutat diferent. El conegut del conegut del conegut del conegut del teu conegut és el meu conegut. Totes estem connectades per 6 graus de connexió, de manera que una simple idea pot arribar literalment a tothom en una setmana, simplement per boca a boca.
El artículo Com Catalitzar un Canvi de Paradigma cap a un Món Col·laboratiu ofereix més detalls sobre això.
Un dels llibres clau sobre aquest tema és Lo mejor Que El Dinero No Puede Comprarde Jacque Fresco. Si us plau, llegeixi el pdf!